Avui, 15 de novembre de 1995Israel ha perdut un dels seus símbols. Agricultor, soldat, diplomàtic i polític, simbolitzava i encarnava las aspiracions i els somnis de tot Israel. Yitzhak Rabin va lluitar per la independència i la supervivència de l'Estat d'Israel i va sacrificar la seva vida en pro de la pau, el somni de tota una vida que començava a fer-se realitat. Nascut a Jerusalem, Rabin va ser el primer primer ministre sabra d'Israel. Vint-i-sis anys després, durant la guerra de la Independència, va lluitar per trencar el setge de Jerusalem i per permetre l'entrada d'aigua i aliments a la ciutat assetjada . Jo també vaig néixer a Jerusalem. Vaig a ser una de les persones salvades. Tenia 2 anys. D'aleshores ençà va consagrar la seva vida a la pàtria, fins al dia de la seva mort. La seva llarga carrera militar va deixar una profunda empremta en l'exèrcit d'Israel, com un dels forjadors del seu caràcter i com a artífex de la seva modernització. Com a comandant del Tsahal -les forces de defensa d'Israel-, va conduir Israel a una victòria militar espectacular en la Guerra dels Sis Dies. Però, sobretot, hem de recordar les seves paraules en un discurs al Mont Scopus, poques setmanes després de la guerra, no com un general victoriós, sinó como un israelià orgullós i amb elevats valors ètics: "Arreu del mon ja se sap que l'exèrcit d'Israel és diferent de la resta d'exèrcits. Tot i que la seva missió principal és la defensa i la seguretat, s'encarrega d'un gran nombre de tasques relacionades amb la pau; no per a la destrucció, sinó per a la construcció i la glorificació del poder cultural i moral d'una nació." Un any després comença un nou capítol de la seva vida, la carrera diplomàtica. Ell va ser el principal artífex de la consolidació de les excellents i excepcionals relacions entre Israel i els Estats Unis. Després de la guerra del Yom Kippur i a petició del seu partit, va incorporar-se a la vida política. Les seves prestigioses carreres militar i diplomática l'alliberaven de qualsevol responsabilitat en la traumàtica Guerra del Yom Kippur, assumint la difícil tasca de tractar de cicatrizar les ferides de la societat israeliana, traumatitzada per una guerra que va amenaçar la nostra existència. El 1984, i després d'alguns anys a l'oposició, va tornar al ministeri de Defensa en un període difícil que va a aconseguir els seus moments més dramàtics amb la Intifada y la guerra contra el terrorisme palestí. Rabin va guanyar les eleccions del 1992 perquè els israelians van veure en ell un home decidit, segur i perseverant. Immediatament va donar proves de la seva determinació i la seva capacitat per assumir decisions doloroses. Aquests trets, juntament amb la flexibilitat en les seves posicions, el converteixen en un dirigent singular en l'escena internacional d'avui. Són pocs els líders contemporanis que han hagut de prendre decisions de la transcendència de les que ha assumit Rabin durant aquests tres anys. El 13 de setembre de 1993 vam poder reconèixer la singularitat del seu caràcter quan va encaixar la mà amb la del nostre major enemic d'una manera directa i sincera, que reflectia la seva ferma decisió d'avançar pel camí de la pau, però també els seus dubtes i temors. Un any després, firmava l'acord de pau amb Jordània, el segon país àrab. Com a diplomàtic, he viscut i he sentit durant molt anys l'ostracisme i l'aïllament del meu país. Els tres anys de Rabin com a primer ministre han creat una situació completament nova, que va poder-se veure durant el seu enterrament i també a la nostra ambaixada de Madrid, on van acudir representants de països àrabs per tal de mostrar les seves condolences per la desaparició del líder israelià, un fenomen impensable fa només tres anys. Enmig del dolor i els plors, i a través de les llàgrimes, ens vam adonar per primera vegada del nou paper d'Israel en el concert de les nacions, gràcies a la tasca de Yitzhak Rabin. En el seu tres mil aniversari, Jerusalem va transformar-se durant aquesta setmana passada en la capital de la pau. Líders de 86 països van venir a Israel per identificar-se amb la pau a la ciutat de la pau. Una pau que els israelians, més que mai, seguirem buscant. El compromís de la societat israeliana amb la pau és inestroncable. Israel és com una gran família, i la tràgica mort de Yitzhak Rabin ens ha afectat molt a tots i a cadascun de nosaltres, talment com si haguéssim perdut un ésser pròxim i estimat. L'assassinat de Yitzhak Rabin a deixat una nació òrfena, dolguda i profundament avergonyida. Aquest assassinat està completament en contra dels valors de la religió i la tradició jueves de respecte a la vida i de crida a la pau, una violació inexcusable del nostre sisè manament, "No mataràs", i d'un dels preceptes bíblics més arrelats en les nostres consciències, "Ve ahavtá lereajá kamoja" (Estimaràs el proïsme tant como a tu mateix"). La societat israeliana pot estar dividida en les seves opinions polítiques, però per damunt de les ideologies tots plagats estem orgullosos de la nostra democràcia, un dels valors sagrats del nostre Estat que res ni ningú ens arrabassarà. Israel superarà el malson d'aquesta setmana passada i seguirà sent una societat exemplar en el seu respecte per la democràcia i la tolerància, tot i que en el seu si albergui elements extremistes. Yitzhak Rabin pertanyia a la segona generació de dirigents israelians, però ocupa ja un lloc destacat entre els pares de la pàtria i en la història d'Israel. Com qualsevol gran home, Rabin ha deixat la seva obra inacabada, però ens ha deixat en herència un somni y una tasca per continuar: fer d'Israel un país fort, segur de si mateix i vivint en pau amb els seus veïns. Tots nosaltres, tant a Israel com a la diàspora, jueus i no jueus veurem Rabin com un símbol. |
